Cures

Com evitar que un tatuatge es descoloreixi

31 de juliol del 2026 · 5 min de lectura

Els tatuatges perden definició amb el temps. És un dels motius de consulta més habituals als estudis de tatuatges de Barcelona, i té una explicació tècnica concreta. Els pigments s’insereixen a la dermis, però factors externs com la radiació UV, la sequedat cutània o la fricció continuada degraden el resultat visual de manera progressiva. Saber per què passa i quines mesures aplicar des del primer dia marca la diferència entre un tatuatge que manté el contrast al cap d’anys i un que perd nitidesa en pocs mesos.

Per què es descoloren els tatuatges

La tinta d’un tatuatge no queda a la superfície de la pell. Es diposita a la dermis, on els macròfags del sistema immunitari l’encapsulen parcialment. Aquest procés estabilitza el pigment, però no el protegeix dels agents externs.

Els principals factors de degradació són:

Radiació ultraviolada: Els raigs UV descomponen les molècules de pigment directament. És el factor més agressiu i el més difícil de controlar en una ciutat com Barcelona, amb més de 2.500 hores de sol anuals.
Sequedat cutània: Una pell deshidratada perd elasticitat i la superfície es torna irregular, cosa que fa que el tatuatge perdi contrast visual encara que el pigment estigui intacte.
Fricció mecànica: Les zones de frec constant, com la cara interna dels braços, els canells, els turmells o la zona lumbar en contacte amb el cinturó, pateixen una degradació accelerada.
Cicatrització mal gestionada: Si durant les primeres setmanes es forma excés de crosta, s’introdueix el tatuatge en aigua o s’exposa al sol, es perd tinta de manera irreversible abans que la pell acabi de curar-se.

Protecció solar: la mesura més important a llarg termini

Aplicar protector solar amb SPF 50 o superior és l’acció individual amb més impacte en la conservació del color. Els filtres d’ampli espectre bloquen tant els raigs UVA com els UVB, que actuen de manera diferent sobre els pigments però produeixen el mateix resultat: decoloració i pèrdua de definició als contorns.

Les pautes pràctiques són:

Aplicar el protector solar 20-30 minuts abans de l’exposició
Reaplicar cada dues hores en cas d’exposició continuada
No substituir el protector per roba de protecció solar si la zona del tatuatge queda al descobert
Fer servir fórmules en crema o loció sense alcohol, ja que els esprais solen tenir menys cobertura efectiva

Durant la cicatrització, que comprèn aproximadament les dues primeres setmanes, s’ha d’evitar totalment l’exposició solar directa. El sol sobre una pell en procés de curació fa malbé la tinta recentment inserida abans que s’hagi estabilitzat a la dermis. L’alternativa és cobrir el tatuatge amb roba ampla de cotó.

Hidratació i cura de la pell tatuada

Una pell hidratada manté els pigments amb més definició visual. La sequedat no elimina la tinta, però enfosqueix el resultat perquè la superfície cutània perd uniformitat.

Durant la cicatrització

Durant les primeres dues setmanes:

Rentar el tatuatge amb aigua tèbia i sabó neutre sense fragància, dues vegades al dia
Aplicar una capa fina de crema o bàlsam específic per a tatuatges (sense perfum, sense colorants artificials)
No aplicar una quantitat excessiva de producte: la pell necessita respirar durant la cicatrització
No rascar ni retirar les crostes que es formin de manera natural

A llarg termini

Un cop cicatritzat el tatuatge:

Hidratació diària amb crema corporal sense alcohol ni perfum
Evitar dutxes molt calentes durant períodes prolongats, ja que la calor excessiva asseca la pell
Prestar atenció a les zones seques estacionals, especialment a l’hivern amb la calefacció

Aigua, fricció i altres factors de risc

Immersió en aigua

Fins que el tatuatge estigui completament cicatritzat (entre dues i quatre setmanes segons la zona i la mida), cal evitar:

Piscines amb clor
Aigua de mar
Banys llargs a la banyera
Saunas i jacuzzis

L’aigua estova les crostes en formació, afavoreix la pèrdua de tinta i augmenta el risc d’infecció. Una infecció activa no només afecta la salut, sinó que destrueix el pigment de manera localitzada i deixa zones sense color que després requereixen retoc.

Fricció mecànica

Les zones amb frec constant necessiten una atenció específica:

Zona del tatuatge	Factor de risc	Solució
Canell intern	Rellotge, polseres	Evitar complements ajustats durant la curació
Turmell	Mitjó, sabatilla	Mitjons de cotó sense costures, amples
Zona lumbar	Cinturó, cinturilla	Roba de cintura alta o baixa segons la posició del tatuatge
Cara interna del braç	Frec entre pell	Roba de màniga llarga i ampla

El teixit que freca amb més freqüència sobre el tatuatge arrossega les capes superficials del pigment durant la curació. Un cop cicatritzat, el risc disminueix, però no desapareix en zones d’ús intensiu.

Retocs: quan i per què cal fer-los

Amb el temps, i especialment en dissenys amb àrees de color sòlid o línies molt fines, la pèrdua de definició és previsible. Els retocs professionals permeten reforçar els pigments, recuperar el contrast i corregir les zones on el color s’ha perdut de manera desigual.

No existeix un interval estàndard per als retocs: depèn del tipus de tinta, la zona del cos, el fotòtip cutani i les cures aplicades. Un tatuatge a l’avantbraç d’algú que treballa a l’aire lliure necessitarà retoc abans que el mateix disseny al pit d’algú que treballa en espais tancats.

A 71studio, estudi de tatuatges situat al carrer Entença 171 a l’Eixample de Barcelona, els 12 artistes treballen amb especialitats diverses: des de fine line amb vosktattoo fins a realisme en black and grey amb leonrojottt. Cada estil té les seves pròpies particularitats quant al manteniment del color, i conèixer-les des del primer dia facilita les cures posteriors.

Si tens dubtes sobre l’estat del teu tatuatge o vols valorar un retoc, pots escriure’ns a través de la pàgina de contacte.