Tatuatge japonès tradicional vs modern: diferències

El tatuatge japonès tradicional i el japonès modern comparteixen una estètica reconeixible però responen a lògiques completament diferents. Entendre aquestes diferències és útil abans de decidir quin tipus de peça demanar i a quin artista acudir. La confusió entre tots dos estils és freqüent perquè els motius es repeteixen: dracs, carpa koi, hannya, flors de cirerer. Tanmateix, la tècnica, la composició, la paleta de color i l’enfocament conceptual varien de forma substancial entre l’irezumi clàssic i el que avui es coneix com a neo-japonès o japonès modern. Si estàs buscant tatuatges japonesos a Barcelona, val la pena saber exactament quin dels dos estils s’ajusta al que tens al cap.

Tècnica d’aplicació: tebori versus màquina

La diferència més tangible entre tots dos estils és com s’introdueix la tinta a la pell.

Tebori

L’irezumi tradicional s’executa amb tebori, una tècnica manual en la qual l’artista introdueix la tinta mitjançant agulles muntades en varetes, habitualment de bambú o metall. No hi ha motor. El ritme el controla la mà del tatuador. El resultat té característiques pròpies:

• Degradats de color amb una suavitat difícil de reproduir amb màquina
• Inserció de tinta amb un angle i una profunditat diferents, cosa que afecta la curació i l’aspecte final
• Temps de sessió més curts per jornada, amb processos que s’estenen durant mesos o anys

Un tatuatge de cos complet executat en tebori pot requerir entre 200 i 300 hores de treball distribuïdes al llarg d’anys.

Màquina rotativa o de bobina

El japonès modern i el neo-japonès es treballen amb màquines convencionals. Això permet més velocitat, més control del traç definit i més facilitat per treballar amb paletes de color complexes. La tècnica no és inferior, simplement produeix un resultat visual diferent i més eficient en temps.

Paleta de color: pigments històrics versus colors contemporanis

L’irezumi clàssic utilitza una paleta molt delimitada. Els pigments principals són:

• Sumi: tinta negra japonesa, base de gairebé totes les composicions tradicionals
• Vermelló: el vermell-taronja característic de les peces més reconeixibles
• Verds i grocs específics, amb rangs cromàtics definits per convenció

Aquesta restricció no és arbitrària. Respon a la disponibilitat històrica de pigments i a convencions estètiques consolidades durant segles.

El neo-japonès abandona aquesta restricció. Incorpora colors vibrants, paletes influïdes pel disseny occidental, blackwork i combinacions cromàtiques que no tindrien cabuda en una peça tradicional. El resultat és visualment més cridaner en alguns contextos, però s’allunya dels criteris originals de l’estil.

Composició i relació amb l’anatomia

Aquesta és potser la diferència conceptual més important i la que menys s’explica en consulta.

Composició en irezumi tradicional

El tatuatge japonès clàssic no es dissenya sobre un esbós pla i després s’aplica al cos. Es dissenya amb el cos com a suport. Les grans composicions, anomenades horimono, s’adapten a l’anatomia del client:

• Mànigues completes (sencera o tres quarts)
• Esquena completa
• Pit i abdomen integrats en una sola composició
• Combinació de diverses zones en trajes corporals

Les composicions respecten regles visuals derivades dels gravats en fusta ukiyo-e: els elements associats al vent o al cel se situen a la part superior del cos; els elements aquàtics, a la inferior. El fons, generalment negre o amb motius d’ones i núvols, integra tots els elements en una sola peça coherent.

Composició en japonès modern

El japonès modern funciona bé en peces més petites o mitjanes, amb menys relleno de fons i més separació entre elements. No segueix les regles d’ubicació de l’irezumi clàssic. Un drac neo-japonès pot anar a l’avantbraç sense fons, amb traços més definits i línies més gruixudes, adaptat a l’estètica de l’artista més que a una convenció visual històrica.

Motius: els mateixos, tractats de forma diferent

Tots dos estils recorren als mateixos referents iconogràfics:

El neo-japonès combina aquests motius amb influències del còmic occidental, el disseny gràfic contemporani i la il·lustració digital. No hi ha una narrativa simbòlica obligatòria, a diferència de l’irezumi clàssic, on la combinació de motius segueix convencions semiòtiques establertes.

Quin triar segons el que busques

La decisió depèn de diversos factors concrets:

Tria l’estil tradicional (irezumi) si:

• Vols una peça de gran format pensada per integrar-se amb l’anatomia
• Values el simbolisme i la coherència iconogràfica de l’estil
• Estàs disposat a un procés llarg, de múltiples sessions
• L’acabat suau del tebori t’interessa específicament

Tria el japonès modern si:

• Busques una peça de mida mitjana o petita amb estètica japonesa
• Prefereixes paletes de color més àmplies o traços més definits
• Vols combinar motius japonesos amb influències d’altres estils
• El temps d’execució és un factor rellevant

A 71studio, l’artista _roma.noir treballa blackwork amb influència japonesa, combinant elements de l’irezumi amb una aproximació contemporània a l’ús del negre i la composició. L’estudi, ubicat al C/ Entença 171 a l’Eixample de Barcelona, compta amb 12 artistes especialitzats en estils diferents, cosa que facilita trobar el perfil adequat segons el tipus de peça que busques. Amb 298 ressenyes a Google i una valoració de 5.0 estrelles, el treball dels artistes es pot contrastar amb resultats reals abans de reservar.

Si tens dubtes sobre quin estil s’adapta millor a la teva idea o quina zona del cos és més adequada per a cada tipus de composició, pots escriure’ns a través de /ca/contacte/ i t’orientem abans de reservar sessió.

Continua llegint

• Guia d’estils de tatuatge: com triar el teu